El 23 d’abril els catalans i catalanes celebrem la Diada de Sant Jordi, un dia important per l’amor i la literatura, el llibre i la rosa. A Viatges Terra Sarda hem pensat que seria una bona idea viatjar a Irlanda mitjançant la seva literatura, compartint amb vosaltres quatre notes sobre escriptors i escriptores de l’illa Maragda i animant-vos a llegir alguna de les seves obres, en molts casos clàssics de la literatura universal.
Irlanda és el bressol d’un gran nombre d’escriptors i escriptores de reconeixement mundial, quatre d’ells guardonats amb el Nobel de Literatura. I Dublín, la capital d’Irlanda, és una peça clau d’aquest món literari irlandès; nogensmenys el mes de juliol de l’any 2010 va ser declarada Ciutat de la Literatura per la Unesco. Quan visiteu la ciutat podeu fer cap a l’Irish Writers Museum, situat en una magnífica mansió del segle XVIII, on podreu descobrir la interessant història literària d’Irlanda a través de llibres, cartes i objectes personals de molts dels seus autors més destacats.
A Dublín hi han nascut alguns dels escriptors de més renom d’Irlanda, com Jonathan Swift (1667-1745). Va estudiar teologia al famós Trinity College, on va ser ordenat sacerdot l’any 1694. La seva vida va transcórrer entre Londres i Irlanda, sent membre actiu de la vida política, religiosa i literària de la seva època. Els seus últims anys de vida va patir de diversos mals físics, fins al a seva mort l’any 1745. La seva tomba es troba a la Catedral de Sant Patrici, d’on va ser Degà.
Swift va ser un escriptor satíric i crític amb la societat del seu temps. L’obra per la qual és més conegut són Els viatges de Gulliver (1726), que tot i ser un clàssic de la literatura infantil, en ella l’autor fa una dura crítica dels homes, les relacions socials i la política.
Altres obres d’aquest autor són La batalla dels llibres (1704), Cartes d’un draper (1725) o Una proposició modesta (1729). Aquesta darrera obra va provocar una forta polèmica, ja que en ella l’autor proposa un comerç beneficiós per la societat irlandesa: teoritza que les famílies pobres venguin els seus fills com a menjar per a les famílies riques; d’aquesta manera poden alleugerir la seva pobresa i beneficiar l’economia del país.
Amic i contemporani de Wilde, Bram Stroker es va inspirar en diferents espais de la ciutat per escriure els seus contes i novel·les: criptes, façanes antigues, i sobretot el Castell de Dublín, on hi va treballar com a funcionari. La novel·la Dràcula (1897) és una de les obres mestres de la literatura de terror de tots els temps. Una còpia de la primera edició de la novel·la es troba exposada al Irish Writer Museum. La ciutat de Dublín li ret homenatge cada any a finals d’octubre amb el Bram Stoker Festival, on es fan actuacions en directe, lectures i visites guiades.
Seguirem la nostra ruta literària dublinesa amb el poeta i escriptor James Joyce, creador de l’Odissea (1922) i de l’obra Dublinesos (1914), una antologia de relats curts on l’autor descriu la vida de la classe mitja del Dublín de principis del segle XX. Una altra obra interessant i amb tocs autobiogràfics és Retrat de l’artista adolescent (1916), on Joyce descriu la vida d’un jove irlandès d’origen humil amb inquietuds intel·lectuals. Situada al carrer Talbot, molt a prop de l’Oficina de Correus, trobareu l’estàtua de l’autor, com si estigués caminant tranquil.lament amb el seu barret i bastó. Un jove Samuel Beckett (Nobel de Literatura l’any 1969) va ser amic, documentalista i assistent de Joyce. Representant del teatre de l’absurd, és l’autor de títols com Molloy (1951), Tot esperant Godot (1952) i L’innombrable (1953).
Els últims dos autors dublinesos que us volem ressenyar són John Millington Synge i William Butler Yeats. Synge va néixer al barri de Rathfarnham l’any 1871 i va ser un gran dramaturg, poeta i prosista; també va escriure llibres de viatges com Viatges per Irlanda (1910), publicat en català per Edicions de 1984. Aquests llibres van sorgir arran dels seus viatges per Irlanda, viatges que va fer acompanyat del pintor Jack B. Yeats, germà del poeta William. Curiosament, va ser Yeats qui li va recomanar visitar les perdudes illes Àran, on hi va fer llargues estades i on va escriure Les illes Àran, una obra personal que recrea la duresa de la natura i la vida en aquest remot territori de l’oest d’Irlanda. Entre les seves obres de teatre, camp en què va innovar i va promoure la llengua i cultura irlandesa, destaquen: In the shadow of the Glenn, Genets cap a la mar i The Playboy of the Western World.
William Butler Yeats (1865-1939) mereix un capítol apart. La seva vida i obra literària es troben totalment lligades a la seva terra, Irlanda, i a la lluita per la independència del seu poble. Tot i ser d’una família de comerciants d’origen anglès amb arrels a Irlanda des del segle XVII, ben aviat es va desvetllar la seva passió pels mites i llegendes celtes i la cultura irlandesa, que el va acompanyar al llarg de tota la seva vida. Treballa molt els camps de la poesia i del teatre irlandès d’alta qualitat, essent-li reconeguda la seva feina amb el Nobel de literatura el 1923. Sentia un gran lligam amb la petita ciutat de Sligo, al nord-oest d’Irlanda, i les muntanyes Benbulben, on descansa als seus peus al cementiri de l’església de Drumcliffe. Si us agrada la poesia (o el teatre), podreu triar entre una quarantena d’obres seves, algunes editades en català.
Frank McCourt va néixer a Brooklyn l’any 1930, fill d’una família d’immigrants irlandesos. Durant la Gran Depressió la família retornà a Irlanda, concretament a Limerick, on trobaren encara més pobresa i misèria. La obra autobiogràfica Les Cendres d’Angela, amb la que Frank McCourt va guanyar el Premi Pulitzer l’any 1997, explica la dura infantesa d’aquest autor.
La literatura en gaèlic ha estat i és present al llarg de la història amb autors com l’escriptor i activista Máirtín Ó Cadhain, el poeta Michael Hartnett, Patrick Pearse (nacionalista irlandès i líder de la Revolta de Pasqua de 1916) o l’escriptora Angela Bourke.
Lady Gregory, nascuda al comtat de Galway l’any 1852 i filla de família noble, va ser una de les figures claus de la renaixença literària irlandesa i juntament amb W.B.Yeats va fundar el Teatre Literari Irlandès i l’Abbey Theatre. Va ser una gran dramaturga, i recopiladora de folklore.
Si parlem de literatura infantil i juvenil, Patricia Lynch és una de les màximes exponents d’aquest gènere. Lynch va néixer a Cork i és autora d’un gran nombre de novel·les i contes curts. En ells es barregen la vida rural i la fantasia, i hi apareixen molts dels personatges del folklore irlandès. Entre les seves obres destaquen novel·les com The Turf-Cutter's Donkey (1934), Sally from Cork (1960), col·leccions com les de Brogeen (les aventures d’un follet que s’escapa de casa) i contes; a més a més, va treballar com a periodista.
Edna O’Brien va ser titllada d’escriptora escandalosa i enemiga d’Irlanda i fins i tot el rector del seu poble va cremar tres exemplars dels seus llibres. Aquesta autora va néixer l’any 1930 en un petit poble del comtat de Clare. A la seva obra The Country Girls (1960) els seus personatges femenins viuen ofegats en una Irlanda rural i conservadora. O’Brien a través de les seves novel·les sempre s’ha mostrat crítica amb l’església Catòlica, molt present en la vida irlandesa fins a temps recents. També és guionista de cinema.
Acabarem amb una autora reconeguda mundialment i de la qual s’han traduït les seves novel·les a més de 30 llengües: Marian Keyes. Va néixer a Limerick i va passar la seva infantesa a Dublín. L’any 1995 va publicar la seva primera novel·la Watermelon (Claire Walsh) i a partir d’aquest moment no ha parat de publicar i recollir èxits.
