LES FOGUERES DE SANT ANTONI I EL CARNAVAL A SARDENYA

LES FOGUERES DE SANT ANTONI I EL CARNAVAL A SARDENYA

La vigília de Sant Antoni, al capvespre del 16 de gener, apareixen per primer cop les màscares que donen el tret de sortida del carnaval a SARDENYA. En un instant, el sagrat esdevé profà i comença la festa: el 17 és Sant Antoni Abat en el calendari litúrgic, el dia del foc beneït, el dia de “Sant’Antoni ‘e su ‘ocu”. Segons els costums antics, a cada barri o al costat de les esglèsies s’encenen grans fogueres i les misterioses i antiquíssimes màscares carnavalesques comencen el seu espectacle.
SU CARRASECARE, el carnaval de Sardenya, és un dels esdeveniments més importants de l’any a molt pobles de l’illa i sens dubte un dels millors moments per viatjar a Sardenya i descobrir les arrels agro-pastorals de la cultura sarda. I les festes de Sant Antoni són les que obren les portes al carnaval, l’inici de la festa, que s’allargassa normalment fins al dimarts gras.
                         CONSULTA'NS EL TEU VIATGE A MIDA!

Des de VIATGES TERRA SARDA volem que descobriu aquestes festes, com vam fer nosaltres anys enrera. Des de llavors s'ha convertit en una necessitat: les fogueres, els balls i màscares, l’hospitalitat de la gent, les curses a cavall, les antigues tradicions mai perdudes... Un patrimoni que volem compartir amb tots vosaltres! 

ELS PROPERS DIES US PRESENTAREM LES NOSTRES PROPOSTES PER LES FESTES DE SANT ANTONI I PEL CARNAVAL A SARDENYA, QUE AQUEST ANY SE CELEBRA MOLT AVIAT, DEL 6 AL 10 DE FEBRER.
 
Molts pobles a Sardenya celebren festes de carnaval d'origen molt antic. Sabedors que ens deixem carnavals importants com Orotelli, Bosa, Ovodda o Torpè, aquests són alguns dels més coneguts a l'illa:

“SA PRIMA ESSIDA”: ELS BOES I MERDULES D’OTZANA

Un dels pobles de Sardenya on es viu més intensament el carnestoltes és OTZANA , un petit poble de 2.500 habitants situat als límits de la Barbàgia, en una zona planera travessada pel riu Tirsu i on els rigors climàtics no es fan sentir tant, però que encara conserva vives moltes de les seves antigues tradicions agropastorals.

Les diverses celebracions carnavalesques d’Otzana són molt conegudes arreu de Sardenya, i els seus “Boes e Merdules” de la “fauna carnavalesca” més autèntica i particular. Les seves són manifestacions conegudes de molt antic i unes de les poques a les quals tothom els hi reconeix autenticitat; vaja, que no recau sobre les festes d’Otzana i els seus elements més característics cap tipus de sospita de ser una “tradició inventada”. I realment, quan veus “sa prima essida” (la primera sortida) dels Boes e Merdules, entens que allò és un sentiment que la gent de Otzana porta ben endins i que es transmet de generació en generació des de fa segles.

Al centre d’Otzana hi destaca l’imponent ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT NICOLAU, construïda al segle XII amb blocs de granit de colors foscos. És un dels exemples més destacats del romànic d’influència pisana a l’illa, i la seva situació elevada encara la fa lluir més.
És en aquesta plaça central on comença el carrasegare otzanès. I tot comença el 16 de gener al capvespre, la vigília de Sant Antoni; durant dies, i principalment a primera hora de la tarda del mateix dia setze, la gent del poble amuntega tones de llenya per fer un gran foc, “Su Ogulone”, que s’encendrà una mica abans no es faci fosc. És una tradició estesa en molts pobles de Sardenya i molt viscuda pels convilatans, i un espectacle de colors i sentiments.

El transitar de gent és cada cop més intens i el públic vilatà, illenc i estranger, i un bon nombre de fotògrafs, omplen el centre del poble. Tothom està impacient per encendre la foguera, però encara queden els últims retocs: lligar al capdamunt un parell de màscares fetes en fusta, en un acte de valentia masculina, trescant per entremig dels troncs que remena l’excavadora.

Després de la funció religiosa el mossèn es dirigeix a tota velocitat a beneir Su ‘Ogulone, i gairebé tot seguit les màscares surten dels carrers del poble per anar-se concentrant al voltant del foc. La música, el foc, el dringar de les esquelles, l’eufòria de la gent, les màscares i les cares pintades de negre … tot et fa sentir com en un núvol, com si el teu cos fos aquí però la ment es remuntés a temps molt antics.
Per acabar la festa, s’ofereix a la mateixa plaça de menjar i beure gratuït per a tothom, sigui del poble o no. Bona carn, com no pot ser d’altra manera, i bon vi per fer passar el fred, tot i la proximitat de la foguera que encara cremarà durant moltes hores.

MAMUJADA: ELS MAMUTHONES I ISSOHADORES I LA FESTA DE SANT ANTONI

Mamujada és un poble de 2600 habitants situat al cor de la Barbagia de Ollalai, a pocs quilòmetres de les muntanyes del Gennargentu i del Supramònte, i actualment una de les localitats turístiques més importants de l’interior de Sardenya. Poble ric en tradicions i història, Mamujada es troba situada en una vall rica de sorgents i extremadament exuberant, fet que ha afavorit la presència humana a la zona desde temps molt antics. És per això que el seu territori és riquíssim en testimonis arqueològics: nombrosos menhirs, “Sa Perda Pinta”, necròpolis, diversos nurags, l’església de Sant Cosme i Damià, etc…
És un poble amb unes tradicions encara molt vives, entre les quals destaca especialment la festa de Sant Antoni, que se celebra anualment el 16 i 17 de gener. En aquesta festa s’encenen fogueres arreu del poble i durant tres dies es mantenen enceses per la gent del poble, que comparteixen vi Cannonau i dolços com su papassinu, sas caschettas, su coccone in mele. A més, és durant la festa que fan la seva primera aparició anual els Mamuthones i Issohadores, iniciant-se aquí el Carnaval de Mamoiada, la festa més viscuda i estimada per la gent del poble.
La festa comença el 16 de gener, sa die de su Pesperu, amb l’encesa i benedicció del foc en honor al sant al davant de l’església parroquial. El mossèn i els fidels giren al voltant del foc tres vegades recitant el Crede. La tradició diu que cada barri ha d’encendre el seu propi foc amb una brasa agafada d’aquesta primera foguera.
El 17 de gener, a la tarda, fan la sortida els Mamuthones i Issohadores, dividits en dos grups que reccorreran les més de quaranta fogueres enceses a tots els barris. Els Mamuthones i Issohadores faran a cada foguera un ball ritual d’origen molt antic, mentre són observats pel nombrós públic que omple principalment el casc antic del poble. Els Mamuthones porten una màscara negra de fusta de vern o perera silvestre, amb una expressió de sofriment o d’impassibilitat i a l'esquena porten "sa carriga" campanes que pesen al voltant de 30 kg; Els Issohadores porten màscares blanques i amb les seves cordes (sa soha) capturen el públic.

Els vilatans, amables i hospitalaris com es propi del caràcter de la Barbàgia, comparteixen amb tots els assistents dolços i vi i proven de fer entendre als visitants el sentit de la festa.

SA SARTIGLIA D’ORISTANY

Oristany, la ciutat reial per exel.lència de Sardenya, últim reducte de la resistència a l’ocupació catalano-aragonesa, l’embrió de la unió de tots els sards, la capital del Regne d’Arborea en època medieval.

Avui en dia, Oristany és una petita i tranquil.la ciutat del centre de Sardenya que s’engalana durant una setmana els mesos de febrer o març (depenent de l’any) per acollir un dels espectacles populars i eqüestres més conegut i estimat de Sardenya, Sa Sartiglia: una cursa d’habilitat a cavall que se celebra pels carrers del centre històric des de fa més de 500 anys.

Durant dies els carrers principals d’Oristany es cobreixen de terra per
celebrar la cursa i arreu se celebren activitats, fires, exposicions, concerts i desfilades. La ciutat explota d’alegria i els carrers s’omplen de gent vinguda d’arreu que viuen amb intensitat aquesta tradició tan sentida. Tot en la festa es fa seguint unes normes antigues: els participants, la vestimenta de Su Componidori, les desfilades, la cursa.... Un dies intensos que reflexen el treball de tot l’any de genets, escuderies, voluntaris... i que de ben segur us sorprendrà!
Podeu llegir les nostres experiències a Sa Sartiglia en aquests posts:

"SA CARRELA ‘E NANTI" DE SANTU LUSSURGIU

Santu Lussurgiu és un poblet situat al bell mig de les muntanyes del Montiferru. Arreserat sota el Monte Oe i altres pics, i envoltat de boscos d’alzina i d’aigua per tot arreu, el poble vell de Santu Lussurgiu es caracteritza pels seus carrers estrets, recargolats i empedrats, un lloc del tot adequat per fer més atractiva Sa Carrela ‘e Nanti.
Sa Carrela ‘e Nanti és una cursa tradicional a cavall pels carrers del pòble, reomplerts de terra ara que des de fa uns anys es van empedrar. La cursa es desenvolupa pel carrer principal del centre històric, iniciant-se a s’iscappadorzu, on es presenten els 60 cavallers participants, tots ells lussurgesos. La sortida es dóna per parelles (entre dues i tres persones), les quals faran un ràpid descens entre cases i gent formant figures tan hàbilment com puguin, per acabar en una pujada que acaba a la carretera de Bonacattu (Bonacardo, it.).

Els descensos vertiginosos i la valentia de la gent, públic i genets, no us deixarà indiferents!

JORDI SAUMELL

Imprimeix   Correu electrònic